Karl Marx: El Capital. Llibre Primer. El 1898 es va publicar la versió de Juan B. Justo, la primera traducció directa i completa al castellà del volum I de El Capital (el 1881 Correa i Zafrilla va publicar per entregues a LA VANGUARDIA una traducció del text francès de Roy i el 1886 Antonio Atienza aboca la síntesi feta per Gabriel Deville). Manuel Pedroso va fer una versió dels tres volums apareguda a Aguilar, Madrid, 1931. La més difosa durant molt de temps he estat la de Wenceslao Roces, que publica la del primer volum a Madrid, Cenit, 1935, profusament reeditada i reimpresa pel Fons de Cultura Econòmica a partir de 1946 acompanyada ja pels volums II i III.
Jo utilitzo ara i des de fa gairebé vint anys una edició en espanyol que està unànimement considerada com excel·lent: El Capital. Crítica de l’economia política. Llibre Primer: El procés de producció del capital. Volum 1, Segle XXI d’España Editores S.A., Madrid, 1978 (2a. d’Espanya). Volum 2, Siglo XXI d’España Editores S.A., Madrid, 1979 (2a. d’Espanya). Volum 3, Siglo XXI d’España Editores S.A., Madrid, 1980 (2a. d’Espanya). (Escrit per Marx en alemany. El 1851 es va proposar acabar-lo "en cinc setmanes". El 1859 es va donar de termini "sis setmanes". " En els últims dies de 1865 –ens explica el seu biògraf Franz Mehring- va posar fi al seu treball, però sols en la forma d’un manuscrit gegantesc que, en aquelles condicions, ningú, tret d’ell mateix, ni el propi Engels, hagués pogut editar. Sobre aquesta massa imponent va ser modelat des de gener de 1866 a març de 1867, el primer volum del "Capital" en la seva forma clàssica... El novembre de 1866 va sortir el primer quadernet de quartilles amb destí a Otto Meissner, un editor hamburguès... A mitjans d’abril de 1867, Marx va entregar personalment a Hamburg la resta de la seva obra... el 16 d’agost de 1867, a les dues del matí, va poder per fi comunicar a Engels que acabava de donar el "tiri’l" a l’últim plec (el 49 de l’obra. Títol original Das Kapital. Kritik der politischen Oekonomie, Buch I: Der Produktionsprocess des Kapitals, Verlag von Otto Meissner, Hamburg, 1867).
Per a veure part del text original en alemany del Llibre Primer polseu aquí o aquí (capítols 1-11 i 17-23).
Per a veure el text íntegre en anglès del Llibre Primer polseu aquí .
Per a veure el text íntegre en espanyol del Llibre Primer polseu aquí.
Per a veure el text íntegre en espanyol del Llibre Segon polseu aquí.
Per a veure el text íntegre en espanyol del Llibre Tercer polseu aquí.
Mira el text (parcial) en espanyol del Llibre Primer al nostre Arxiu.
No El Capital. Qualsevol persona culta sap que aquest llibre ha suposat per a la humanitat una revolució superior a la que per Europa va suposar afirmar que era la Terra la que donava voltes al Sol i no al revés. Aquestes línies són una "guia de lectura" i no una crítica bibliogràfica i el que et diré s’encamina precisament a guiar la lectura del Llibre Primer d’El Capital.
Et faré una proposta que molts qualificaran d’herètica. Et proposaré, basat en la meva experiència de molts anys amb molts companys i companyes, que alteris l’ordre de lectura dels capítols. Passa que en editar la seva obra Marx, que era quan s’hi dedicava un formidable propagandista, va actuar més com a científic que com a propagandista. I, sabent-ho, va col·locar al començament del Llibre Primer seixanta pàgines fonamentals però que exigeixen molt d’esforç del lector i que, per això, no dubto a afirmar que han provocat que milions (potser desenes de milions) d’obrers i no obrers del món hagin abandonat el seu intent de llegir El Capital i, a més, s’hagin fet una idea completament separada de la realitat del seu contingut, perdent-se per això: 1) l’oportunitat d’enriquiment personal; 2) l’apropiació de coneixements; 3) l’abastament d’arguments per al combat; i 4) el genuí i molt real PLAER que la seva lectura proporciona.
Insisteixo que Marx era molt conscient de la dificultat que plantejava als seus lectors la seva decisió. També insisteixo en que, si això és cert que conscientment la va prendre, també ho és que en fer-ho ES VA EQUIVOCAR immensament. En efecte, el pròleg a la primera edició comença precisament explicant aquesta dificultat. Diu així:
"L’obra el primer volum de la qual entrego al públic és la continuació del meu treball Contribució a la crítica de l’economia política, publicat el 1859. La prolongada pausa entre el començament i la continuació es deu a una malaltia que m’ha afectat durant anys i interromput una i altra vegada la meva tasca.
Al primer capítol del present volum es resumeix el contingut d’aquell escrit anterior. I això no sols per a oferir una presentació continua i completa. S’ha millorat l’exposició. En la mesura en que les circumstàncies ho han permès, ampliem el desenvolupament que abans sols s’esbossaven, mentre que, a la inversa, aquí merament s’esmenten aspectes desenvolupats allà amb deteniment. Es suprimeixen ara per complet, naturalment, les seccions sobre la història de la teoria del valor i del diner. Amb tot, el lector de l’escrit precedent trobarà, en les notes del capítol primer, noves fonts per a la història de l’esmentada teoria.
ELS COMENÇAMENTS SÓN SEMPRE DIFICILS, I AIXÒ ÉS PER A TOTES LES CIÈNCIES. (les majúscules d’aquest paràgraf les he posades jo). LA COMPRENSIÓ DEL PRIMER CAPÍTOL, PRESENTARÀ PER TANT LA MAJOR DIFICULTAT. HE DONAT EL CARÀCTER MÉS POPULAR POSIBLE A ALLÒ QUE ES REFEREIX MÉS CONCRETAMENT A L’ANÀLISI DE LA SUBSTÀNCIA I MAGNITUT DEL VALOR. La forma del valor, la figura acabada de la qual és la forma de diner, és summament simple i desprovista de contingut. No obstant,, fa més de dos mil anys que la intel·ligència humana procura en va descobrir el seu secret, mentre que ha aconseguit fer-ho, com a mínim aproximadament, en el cas de formes molt més complexes i plenes de contingut. Per què? Perquè és més fàcil estudiar l’organisme desenvolupat que les cèl·lules que el componen. Quan analitzem les formes econòmiques, per altra banda, no podem servir-nos del microscopi ni de reactius químics. LA FACULTAT D’ABSTRACCIA HA DE FER LES FUNCIONS DE L’UN I DE L’ALTRE.
Per a la societat burgesa la forma mercaderia, adoptada per al producte del treball, o la forma valor de la mercaderia, és la forma cel·lular econòmica. Al profà li sembla que analitzar-la no és més que perdre’s en meres minúcies i subtileses. Es tracta, en efecte, de minúcies i subtileses, però de la mateixa manera que és a elles a que es consagra l’anatomia micrològica.
EXCEPTUANT L’APARTAT REFERENT A LA FORMA DEL VALOR, A AQUESTA OBRA NO SE LA PODRÀ ACUSAR DE SER DIFÍCILMENT COMPRENSIBLE. Confio, naturalment, en que els seus lectors seran persones que desitgen aprendre quelcom nou i, per tant, també a pensar pel seu propi compte."
Ho veus? Veus com el propi Marx era conscient de la "duresa" de les seves primeres pàgines? Però és que tenim una prova encara més explícita d’aquesta consciència. Al pròleg a l’edició francesa diu Marx:
"Londres, 18 de març de 1872
Al ciutadà Maurice La Châtre
Benvolgut ciutadà.
Aplaudeixo la idea de publicar per entregues periòdiques la traducció de Das Kapital. En aquesta forma l’obra serà més accessible a la classe obrera, consideració que per a mi preval sobre qualsevol altra.
Aquest és el costat bo de la medalla, però vegem-ne el revers. El mètode d’anàlisi utilitzat per mi, i que fins el present no havia estat aplicat a les qüestions econòmiques, FA QUE LA LECTURA DELS PRIMERS CAPÍTOLS RESULTI NO POC ÀRDUA, I ÉS TEMBILE QUE EL PÚBLIC FRANCÈS, SEMPRE IMPACIENT PER ARRIBAR A LES CONCLUSIONS, ÀVID DE CONÈIXER LA RELACIÓ ENTRE ELS PRINCIPIS GENERALS I ELS PROBLEMES IMMEDIATS QUE L’APASSIONEN, ÉS DESMOTIVI EN VEURE QUE NO POT PASSAR ENDAVANT DE BON PRINCIPI. (aquestes majúscules també les he posades jo)
Res puc fer contra aquest inconvenient tanmateix he d’advertir i prevenir respecte això als lectors que busquen la veritat. En la ciència no hi ha camins reals, i sols tindran esperances d’accedir a les seves cimes lluminoses aquells que no temin fatigar-se en escalar per senders escarpats.
Rebi vostè, benvolgut ciutadà, les seguretat del meva devota estima.
Karl Marx"
No et confonguis. Aquestes pàgines són essencials hi ha de ser llegides i estudiades i compreses. Però no necessàriament en començar com va voler Marx. En primer lloc perquè estaria bé que, si feliçment ens hem desembarassat de l’alienació religiosa, col·loquéssim Marx en un altar i, en comptes de tractar-lo com el que és "un company de lluita que sabia tant com ell sabia" (Wallerstein dixit), i acceptéssim tot el que va decidir i va dir salmodiant en resposta "paraula de Déu".
En segon lloc perquè l’única manera de validar la teoria és la pràctica. I la pràctica ens diu que Marx va ficar la pota en insistir en col·locar allí aquests capítols i en exhortar als seus lectors per a que "es fatiguessin escalant senders escarpats" perquè la pràctica ens diu que milions d’esforçats i benintencionats companys i companyes s’han trencat el cap per aquests senders abandonant la lectura iniciada. (I, entre parèntesis, prenent un complex altament perniciós pel que fa a la seva capacitat de "llegir teoria").
Per això et proposo "saltar-te" aquests capítols en començar a llegir El Capital i seguir un altre ordre de lectura. Que després t’assenyalaré.
El que pretenc és que descobreixis, llegint-lo, que a El Capital hi ha, com a mínim (són molts més), dos llibres. Un és el que consisteix en una gegantina, monumental, elaboració científica i teòrica que ha suposat una obertura decisiva en l’horitzó mental de la humanitat. Que en el camp de les ciències de l’home iguala o supera al que en l’astronomia van suposar Kepler, Copèrnic i Galileu junts o en el de les ciències físiques i naturals Newton, Darwin i Einstein junts. Es referint-se a aquesta transcendència de l’aportació d’El Capital que es diu que si cap persona culta pot avui de ser darwinista i ha d’entendre benèvolament que el relat de la creació en sis dies és una metàfora poètica (encara que els alienats rabins israelians li muntin un ciri al MacDonalds per regalar figures dels herètics dinosaures que herèticament es diu que van viure fa seixanta milions d’anys). O que si cap persona culta pot avui afirmar que el Sol dóna voltes al voltant de la Terra i no pot ser ptolemeic i ha de ser copernicà, tampoc avui una persona culta pot deixar de ser marxiana. Tampoc pot prescindir de la revelació científica que Marx en ha llegat (sobretot a El Capital) sobre el funcionament de l’economia i de la societat.
Però, juntament a aquest llibre científicament decisiu que hi ha a El Capital, qualsevol lector (que escali les escarpades pendents d’aquests primers capítols, que superi la seva "barrera" o que, com jo et recomani, la volti o se la salti) troba un altre llibre que està en els mateixos volums. Un llibre que és una magistral descripció sociològica dels horrors i la brutalitat de la societat industrial anglesa del segle XIX, de la misèria i el dolor i el patiment generats pel desenvolupament del capitalisme industrial anglès i que és perfectament aplicable a la realitat d’aquests mateixos horrors i brutalitat que AVUI s’estan produint en moltes –massa extenses i massa poblades- parts del planeta. El propi Marx advertia al pròleg de la primera edició que podria haver escrit una descripció anàloga sobre la realitat alemanya "si els nostres governs i parlaments, com a Anglaterra, designessin periòdicament comissions investigadores de la situació econòmica; si a aquestes comissions se’ls conferissin els mateixos plens poders de que gaudeixen a Anglaterra per a investigar la veritat; si a tal efecte es poguessin trobar homes tant competents, imparcials i inflexibles com els inspectors fabrils anglesos, com els autors d’informes mèdics sobre la "Public Health" (salut pública), els funcionaris encarregats d’investigar l’explotació de dones i nens i les condicions de vida i alimentació, etc".
Marx va realitzar una hercúlia tasca de pacient lectura, acumulació, anotació, crítica i anàlisi d’aquests informes anglesos i els va integrar a El Capital. De forma que les seves descripcions de la realitat anglesa no tenen la frivolitat, la superficialitat i la temeritat dels "reportatges" dels periodistes capitalistes actuals que després de cinc dies a Corea del Sud ens expliquen amb seriositat d’ase solemne "Així és avui Corea del Sud". Sinó que tenen la solidesa i l’aportació de proves materials contrastades i de proves documentals i detallades del millor al·legat que qualsevol acusador dels Judicis de Nuremberg hagi fet.
Però si pàgines i pàgines i pàgines i la gran majoria dels capítols d’aquest Llibre Primer són aquests al·legats solidíssims d’acusació de crims i horrors que acabo de dir-te i no irresponsables, temeraris i indocumentats pamflets passa que estan escrits amb el foc, amb la passió i amb la còlera del millor escriptor conegut d’articles de combat i pamflets (provablement Trotsky). Forjats per una subtilíssima però patent per al lector ironia, per la preocupació de narrar els fets com a proves per a una argumentació i una construcció científica i per una amplíssima i profunda cultura que permet a Marx il·lustrar gairebé cada pàgina amb una referència històrica o literària (et sorprendrà veure quant Shakespeare hi ha a El Capital).
Llegir aquest altre llibre que està a El Capital (que és també El Capital com ho és la construcció científica aixecada sobre aquests materials) suposa llegir un relat vibrant, acusador de crims, desenmascarador de mentides, flagel·lador de miserables. Suposa llegir un relat d’aventures no inventades sinó molt reals, brollant de sang i de violència, d’abnegació i de vilesa, de sacrificis i d’expoliacions.
Bé. Si t’he convençut posa’t a llegir el Llibre Primer d’El Capital seguint el meu heterodox itinerari (és obvi que n’hi ha altres de possibles però a m m’ha funcionat aquest quan l’he recomanat a companys). Comença pel final, pels dos capítols finals: el XXIV "L’anomenada acumulació originària" i el XXV "La teoria moderna de la colonització" (a l’edició de SIGLO XXI de la que t’he parlat estan a les pàgines 891 i 967 del volum 3). Salta al capítol VIII i llegeix els següents fins al final. I per fi torna als capítols I al VII.
I bon viatge. Si ho fas, fes-me un missatge e-mail explicant-me com t’ha anat.
Parlem ara breument, encara que ja saps que te’ls he inclòs en el segon itinerari que recomano, dels Llibres Segon i Tercer d’El Capital publicats per Engels el 1885 i el 1895 després de la mort de Marx i gràcies a un dificilíssim i meritori treball sobre els manuscrits. (Títol origina Das Kapital. Kritik der politische Oekonomie. Buch II: Der Cirkulations des Kapitals Verlag von Otto Meissner, Hamburg, 1885 i Das Kapital. Kritik der politischen Oekonomie. Buch III: Der Gesammtprocess der kapitalistischen Produktion Verlag von Otto Meissner, Hamburg, 1894). T’incloc aquí la referència de l’edició que jo utilitzo.
El Capital. Crítica de l’economia política. Llibre Segon: El procés de circulació del capital. Volum 4, Siglo XXI de España Editores S.A., Madrid, 1976 (1ª d’Espanya). Volum 5, Siglo XXI de España Editores S.A., Madrid, 1976 (1ª d’Espanya).
El Capital. Crítica de l’economia política. Llibre Tercer: El procés global de la producció capitalista. Volum 6, Siglo XXI de España Editores S.A., Madrid, 1976 (1ª d’Espanya, 1ª en espanyol). Volum 7, Siglo XXI de España Editores S.A., Madrid, 1977 (1ª d’España, 1ª en espanyol)). Volum 8, Siglo XXI de España Editores S.A., Madrid, 1981 (1ª d’España).
Per a veure part del text original en alemany del Llibre Primer polseu aquí.
Per a veure el text íntegre en anglès e part dels capítols (1, 2, 4, 5, 6, 7, 36, 37, 38, 39) del Llibre Tercer polseu aquí.
|
|